Treballar la parla en classe de llengua

17 de gener de 2022

Maria Viu

Què cal treballar en la classe de llengua? Quina importància hi té la parla? Quin és l’objectiu d’aprendre llengües? Semblen preguntes de resposta òbvia, però si ens allunyem de la quotidianitat de l’aula i de la pressió de les legislacions, els materials curriculars, fins i tot de les facultats i de les inèrcies... potser les conclusions ens ajuden a entendre la necessitat de capgirar el sistema.

Tradicionalment, sobretot a causa de la complexitat de l’aprenentatge del codi escrit, les classes de llengua han obviat les habilitats lingüístiques orals.
A més, l’extensió dels temaris i la massificació de les aules han fet que sovint s’evite la pràctica d’activitats en què l’oralitat pot portar a una sensació de descontrol, de no poder arribar a supervisar el treball de la totalitat de l’alumnat.

Tanmateix, es tracta d’un sacrifici excessiu i difícil de justificar, atés que en la vida quotidiana no escolar, el percentatge d’ús de la llengua oral és molt més alt que el de la llengua escrita, fet que per si sol hauria de fer que es replantejaren els temps curriculars que es dediquen a cada habilitat lingüística.

Treballar la competència oral

El treball de la competència comunicativa oral (CCO) es troba descrit en el bloc de continguts Comunicació oral: escoltar i parlar, dins del currículum de l’àrea Valencià: llengua i literatura i també en el de Llengua castellana (bloc que, per cert, és comú a ambdues assignatures) en tots els cursos d'Educació Primària, en Educació Secundària Obligatòria i també en l’etapa de Batxillerat. Per tant, es tracta d’una sèrie de continguts que han de formar part del desenvolupament de les sessions d’aquestes àrees.

No obstant això, la complexitat de l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquest bloc en l’àmbit escolar, configurat en la major part dels casos per grups massa nombrosos per a poder treballar de manera individualitzada una microhabilitat complexa i que requereix molta pràctica, planteja la necessitat d’oferir al professorat propostes que guien la realització d’activitats que no requerisquen una supervisió constant per part de la persona docent, per una banda, i que asseguren la progressió en l’adquisició de les habilitats que possibiliten l’ús adequat de la llengua en l’àmbit oral, per l’altra.

I és que, malauradament, no resulta estranya la imatge d’alumnat que ha cursat una llengua durant tota l’escolarització obligatòria, però que no és capaç de mantindre-hi una conversa senzilla i, menys encara, bastir un discurs amb un mínim de coherència en la seua vida acadèmica superior, ni tan sols en la vida adulta.

En el cas del valencià —i també de l’anglés, el francés…—, la poca presència de la llengua fora de l’àmbit familiar —mitjans de comunicació, espectacles, música, personalitats…— fa que siga encara més difícil per a l’alumnat poder fixar-se en models a imitar.

Com ja s’ha exposat, no es pot responsabilitzar els currículums oficials d’aquest oblit, atés que sí que arrepleguen amb més o menys intensitat la necessitat de potenciar en l’alumnat la capacitat de comunicar-se oralment a més de per escrit, i de fer-ho en situacions i amb finalitats diverses, vinculades a cada nivell.
Més aviat, les raons abans esmentades i la manca de propostes serioses i organitzades de la major part dels llibres de text, han contribuït al desequilibri en favor del treball de la llengua escrita.

Llei de Plurilingüisme

Recentment, l’aprovació de la Llei de Plurilingüisme ha fet palesa la necessitat d’impulsar mesures per a aconseguir que a les aules valencianes el professorat i l’alumnat disposen d’instruments per a pal·liar aquest problema, i comptar amb propostes editorials diverses i focalitzades en les habilitats orals és una gran ajuda. En aquest sentit, cal esmentar els diversos projectes d’Edicions Bromera vinculats a les habilitats d’escoltar i parlar, amb propostes raonades i raonables, amb material audiovisual i activitats lúdiques que facilitaran a l’alumnat i al professorat aquest treball.

La llengua oral s’ha de treballar des dels primers nivells de l’ensenyament. Els xiquets i les xiquetes han de guanyar seguretat per a expressar-se, i això només s’aconsegueix si perceben l’expressió en veu alta com una activitat quotidiana en la qual posseeixen instruments suficients per a desenvolupar-se. En aquests nivells inicials no és important la correcció, i sí, en canvi, assolir fluïdesa. Els xiquets i les xiquetes han de perdre la por a parlar i a enganyar-se, i això s’aconseguirà a poc a poc. És tasca de tot el seu entorn –família i professorat– oferir-los models: llegint contes, cantant cançons, explicant el significat de paraules, i tenint paciència per a adaptar-nos al seu nivell de coneixement de l’entorn i, sobretot, a les ganes que tenen de saber. Més endavant també serà de gran ajuda escoltar contes o cançons, veure vídeos que representen accions que els interessen, etc.

 

Pel que fa al treball a classe, és molt positiu que formem grups estables que vagen variant al llarg del curs, i que siguen equilibrats (dos xiquets i dues xiquetes, amb capacitats diverses, en la mesura que siga possible). Aquesta manera de repartir-se els ensenya a escoltar opinions alienes, a bastir arguments quan no coincideixen amb les pròpies, a col·laborar i a fer-ho amb persones diferents. A més, el treball en grup dona confiança i el canvi de companys i companyes trenca la rutina, afavoreix l’intercanvi de coneixements diversos i esperona les ganes de millorar i d’expressar les opinions parlant.

A l’aula, el mestre o la mestra que vol treballar la competència comunicativa oral haurà de posar en marxa estratègies diverses i també li anirà bé comptar amb materials que li proporcionen suport audiovisual i lúdic. Si bé la llengua oral es pot treballar –s’ha de treballar– simplement parlant, l’ús de determinades eines a l’aula, amb grups nombrosos, contribuirà a ordenar les pràctiques i a assegurar que, efectivament, es produisca un aprenentatge en tot l’alumnat. Plantejar tasques lúdiques, que tinguen una utilitat en la vida real, és assegurar l’èxit d’aquest aprenentatge. 

De fet, el més important quan es treballa la competència comunicativa oral no és el resultat, sinó més aviat el desenvolupament, la part en què es produeix la necessitat d’escoltar i de parlar. En aquest sentit, la persona docent ha de deixar clar que tothom ha de procurar escoltar i parlar per igual, i ha d’intentar que els xiquets i les xiquetes siguen conscients de la importància de la tasca i de la seua responsabilitat per a aconseguir que siga reeixida.

Al capdavall, la finalitat de la classe de llengua ha de ser dotar l’alumnat amb eines per a comunicar-se: hi ha algun objectiu més bonic?

parlarcompetència oral

Comparteix aquest article

Arxiu del blog

2024 2023 2022 2020