Luis Illueca: «L’escola ha de formar alumnes competents, no competitius».

30 de març de 2020

Luis Illueca va començar a treballar com a professor de primària i secundària l’any 1983. Actualment, fa classes a la Universitat destinades a futurs mestres d’Infantil i Primària. En els últims sis anys, ha compaginat aquesta activitat amb la de formador d’equips docents de centres educatius de tot tipus. A més a més, ha participat en diferents congressos com a ponent, i realitza intervencions en diversos esdeveniments formatius, treballant amb equips directius, editorials, especialistes dels serveis pedagògics educatius, centres de formació de professorat (CEFIRE) i també amb la inspecció educativa.

Com a Responsable de Formació en LIVEducación, Luis Illueca imparteix formació a equips docents de centres d'Infantil, Primària, Secundària, Formació Professional i Universitats donant a conéixer una nova forma d'interactuar amb l’alumnat: l’aprenentatge cooperatiu. És tracta d'una metodologia que proposa un nou paper per al professor dins de l'aula, ajustada als diferents ritmes d'aprenentatge dels alumnes, i garantint una millora substancial en el seu rendiment.

 

«El professor actua com a guia en el procés d'aprenentatge dels equips, dels alumnes i de la classe.»

 

Primer, però, cal remarcar la distinció entre col·laborar i cooperar. Com explica Illueca, quan diem que algú col·labora en un periòdic, es tracta d’una persona que no treballa colze amb colze amb l’equip periodístic, sinó que simplement elabora escrits que poden ser d’interés per al lector, sense formar part de la plantilla. Tanmateix, la producció d’un article per part d’un equip de persones dedicades a aquesta tasca, on es reparteix la faena i es coordinen els esforços, sí seria cooperació. En aquest cas, el resultat estarà íntimament lligat a la forma de treball i requerirà la participació coordinada dels seus membres.

Formar alumnes competents, no competitius

L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia enfocada en aquest darrer sentit que planteja un canvi profund en la manera de tractar als alumnes i una forma d’intervindre a l’aula. Es tracta, en paraules d’Illueca, d’una adaptació total a les noves necessitats que planteja tant l’alumnat com la societat. Afegeix, a més a més, que l’escola ha de formar alumnes competents, no competitius, ja que la societat i el mercat laboral demanden individus que sàpiguen treballar en equip, que tinguen competència lingüística per a comunicar-se adequadament i que siguen creatius.

A més a més, qualsevol docent pot aplicar aquesta metodologia a les seues classes. Per a fer-ho, només ha d’aprendre a aprendre. I, precisament, aquesta es la faena que està desenvolupant Luis Illueca en els darrers anys, mostrant al professorat com aplicar l’aprenentatge cooperatiu a l’aula i com aprofundir en la forma d’intervindre-hi.

 

«No tots som iguals, no tots aprenem de la mateixa manera, però sí aprenem molt més i millor en companyia, les idees són millors i més productives quan podem compartir-les.»

 

Com comenta el formador, l’aprenentatge tradicional obliga l’alumne a ser un simple observador del procés d’ensenyament. Només hi participa com a receptor d’informació. L’experimentació (què aprendre, com, amb qui...) està reservada a moments molt puntuals. D’aquesta manera, l’aprenentatge es fa en solitari i l’alumnat treballa per a aconseguir metes personals. L’aprenentatge cooperatiu, en canvi, es basa en la participació en grups heterogenis i en la possibilitat que desenvolupen activitats comunicatives i socials (respectar els torns de paraula, escoltar, atendre, argumentar, deixar-se ajudar...). Així, s’enforteix el sentiment d’equip i s’estableixen lligams afectius millorant la productivitat a l’aula i, sobretot, la implicació dels i les alumnes.

Aprenentatge per projectes

En aquesta metodologia, el perfil del docent ha de ser actiu, però abandona el paper de “font d’informació” tradicional. Així, com apunta Illueca, el professor actua com a guia en el procés d’aprenentatge de l’alumnat: ha de revisar l’activitat dels grups de treball, modelar conductes si hi ha necessitat, comprovar la interdependència que s’estableix en els grups per abastar els objectius designats...

Cal recordar que no tots som iguals ni aprenem de la mateixa manera. Tanmateix, com explica el Responsable de Formació de LIVEeducación, «sí aprenem molt més i millor en companyia. Les idees són millors i més productives quan podem compartir-les.» L’aprenentatge cooperatiu aposta per l’ensenyament per projectes, és a dir, per permetre a l’alumne desenvolupar el seu potencial de manera més natural, ja que, com apunta Illueca, dividir els coneixements en assignatures i separar-les no és més que un invent, un intent d’apropar als alumnes més còmodament les diferents facetes del coneixement.

Precisament perquè l’aprenentatge per projectes requereix treball en equips, no hi ha millor fórmula per a introduir l’aprenentatge cooperatiu. Així, s’aconsegueix dotar-lo de les fórmules de treball adequades. La idea principal és fer comprendre als alumnes que cadascú té unes limitacions, que els objectius personals han de permetre que cadascun de nosaltres siga cada vegada millor persona i, sobretot, que els resultats de l’equip són sempre millors que els individuals.

El funcionament dels grups

D’altra banda, cohesionar aquest tipus d’equips pot ser més senzill del que sembla. En l’aprenentatge cooperatiu, es posen en marxa moltes estratègies dirigides a garantir que els alumnes no dediquen el seu esforç a coses innecessàries i concentren la seua atenció. Segons Illueca, els alumnes cohesionen amb el temps i són capaços de millorar perquè aprenen dels errors, dels quals els seus companys no es burlen sinó que els identifiquen com quelcom natural i necessari en el procés d’aprenentatge.

 

«Els resultats de l'equip sempre són millors que els individuals.»

 

Perquè tot funcione adequadament, però, insisteix que el docent necessita formació per a poder identificar correctament els senyals que els alumnes emeten constantment per poder ajudar-los i millorar constantment. De fet, l’avaluació és un dels components essencials d’aquest mètode, i s’encoratja el professorat a fomentar l’autoavaluació com a requisit imprescindible per al creixement personal. En aquests casos, no només s’utilitza l’observació, sinó també elements valuosos com les rúbriques, les dianes, portfolis... fent partícips als alumnes del seu ús.

De fet, un dels efectes de l’aplicació d’aquesta metodologia és, precisament, el foment de la participació igualitària entre l’alumnat. Com explica Illueca, si permetem que els i les alumnes intervinguin en els grups de forma ordenada i parlen entre ells, argumentant els procediments i com resoldre exercicis o problemes, si deixem que es produisquen aquest tipus d’intervencions, tots, d’una manera o una altra, estan participant del seu aprenentatge, uns perquè ajuden als altres a refermar conceptes i millorar la seua competència, i altres deixant-se ajudar i concentrant-se en l’escolta activa.

Així, es garanteix fàcilment que tots els alumnes estan implicats en la tasca i que no es produeixen distorsions greus. El mateix sistema és el que genera motivació i implicació i, en la majoria d’ocasions, no requereix la intervenció del professor per a garantir un clima adequat. El simple fet que els grups estiguin treballant de forma independent millora la possibilitat d’intervenció del professor, podent actuar de forma puntual sobre aquells alumnes que ho requereixen.