8 de març de 2023
Ha arribat el 8 de Març. Aquest és un dia per a reivindicar i treballar amb l’alumnat a l’aula per a tractar d’eradicar la violència masclista. Com comentàvem en altres articles, l’alumnat no sempre està familiaritzat amb el tema i hem de tractar la qüestió amb delicadesa.
Per això us proposàvem una sèrie d’activitats per a tractar el 8 de Març a l’aula. Especialment per a l’alumnat de Secundària i Batxillerat proposem una activitat lúdica amb la qual podem descobrir dones referents valencianes del món de la cultura amb preguntes senzilles sobre la seua vida o trajectòria. Aprendrem noms d’autores, aspectes curiosos de les seues vides o títols de les seues obres més destacades. Accedir al roda paraules sobre escriptores valencianes.
També us proposàvem descarregar un dossier amb informació sobre compositores elaborat per la valenciana Sakira Ventura, que des de l’any 2020, du a terme una iniciativa gràcies a la qual ha aconseguit elaborar el mapa de Creadores de la Història de la Música, on recull la presència de les dones a escala internacional en aquest àmbit. Nosaltres hem fet un recull i un pòster centrat en les dones valencianes que apareixen en el projecte. Descobreix-ho tot ací.
A més, us vam parlar sobre que enguany, Escola Valenciana dedica les Trobades d’Escoles en Valencià a Carme Miquel i Bromera també llança l’any Carme Miquel per a recuperar la figura d’una de les nostres escriptores més importants. A més, des de Bromera hem llançat un concurs de booktubes sobre Carme Miquel per a les escoles vinculat a les Trobades. Consulta'n ací les bases.
Recull de lectures feministes
Sabem que un llibre no es pot treballar en un dia, però també sabem que el 8 de Març són tots els dies. Per això volem acabar recomanant algunes lectures bé de contingut explícitament feminista, o bé protagonitzades per dones i xiquetes que ajudaran l’alumnat a entendre que una dona pot fer el que vulga.
Les males dones, de Marilar Aleixandre
Rapades, vexades i humiliades. Era el destí que esperava a les recluses de la presó per a dones La Galera a finals del segle XIX La Galera, a La Corunya, va ser durant el final del segle XIX una de les presons de dones més importants. Farcida de dones privades de llibertat per l’únic delicte de voler ser propietàries del seu cos i de la seua vida. Dones com Sisca, que treballa des dels 6 anys per ajudar a mantindre una família marcada per la mort i la desgràcia. Les males dones conta la seua història, i la de Concepción Arenal, visitadora de la presó, i Juana de Vega, escriptora, que alçaren la veu en favor de qui més les necessitava, de les desemparades, de les oblidades. Una novel·la contra l’oblit, per recuperar la memòria de les excloses. Un llibre sobre la importància de la sororitat fins i tot en un moment on aquest concepte no era conegut.
Isabel escrigué lo llibre, Rosa Sanchis i Caudet
Durant el segle xv, València es va convertir en un dels centres culturals i econòmics més importants de la Mediterrània. Davant del portal dels Serrans, es va construir un convent en el qual van confluir les passions creatives del Segle d’Or, els debats religiosos i, també, la perplexitat per les injustícies del seu temps. En el centre de tot això, sobreïx la figura d’Isabel de Villena, filla de la noblesa, abadessa del convent de la Trinitat i autora d’una de les obres culminants de la literatura medieval, el Vita Christi, una biografia de Jesús que dona un protagonisme inesperat a les dones de la Bíblia.
Benilluna, de Carme Miquel
Abans de morir, l’àvia Rosa va deixar a la seua neta Rosanna unes memòries en què revela el seu secret més ben guardat: quan va deixar Benilluna, es va casar amb el seu marit argentí i va emigrar a Amèrica, ja estava embarassada del seu primer amor, de qui no diu el nom. Per això, Rosanna retorna a Benilluna, on es retrobarà amb els seus orígens i des d’on reconstruirà la trajectòria vital de la iaia, marcada pel teló de fons de l’ascensió del peronisme i de la irrupció, després, de la terrible dictadura de Videla. Però sobretot, reconeixerà la valentia d’una dona que va haver de madurar a la força i que va poder fer front als entrebancs per salvaguardar el benestar propi i el dels fills.
Júlia, d’Isabel-Clara Simó
L'ambició d'una obrera en temps de revoltes. En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui adorava, mort a la presó d’Alacant, i una mare a qui titllen de bruixa no són les millors cartes de presentació per acarar la nova vida. Júlia, però, no deixarà que res ni ningú posen fi al seu somni.
El senyal, de Marta Meneu Borja
El rellotge del campanar es va aturar, precisament, aquella nit. L’endemà, la plaça de l’Ajuntament s’omplia de gent que protestava, silenciosa, contra el darrer assassinat d’una dona. Joana, Dori, Ivonne i Val, entre moltes altres persones, van participar en una concentració que no expressava només rebuig, sinó també por i cansament davant d’una situació, en el fons, no tan llunyana per a cap d’elles. Perquè el senyal de la violència, aparent o invisible, pot aparéixer en qualsevol racó. Com també hi pot aparéixer el senyal de l’esperança, dels lligams, de les llums que no s’apaguen. Amb aquesta novel·la coral, Marta Meneu-Borja s’endinsa en la narrativa i ens ofereix un retrat viu de la societat actual, tendre i colpidor alhora. Les vides de Joana, Dori, Ivonne, Val i Maria, subtilment entrellaçades per secrets i experiències compartides, es converteixen en un testimoni literari de la realitat que ens ha tocat viure.