L’aprenentatge significatiu

15 de març de 2022

La nova llei educativa, la LOMLOE, és ja una realitat. Entre tots els canvis i innovacions que suposa, destaca el foment de l’aprenentatge significatiu. Quantes vegades hem escoltat l’alumnat afirmar que memoritza contingut per a un examen i, una vegada acabat, no recorda res? És més, quantes vegades el professorat constata que l’alumnat no ha retingut res del que se li ha preguntat en el darrer examen?

Doncs això és el que es pretén evitar amb l’aprenentatge significatiu. La nova llei posa l’èmfasi en el desenvolupament de competències transversals que han de començar en l’educació primària. Tot amb l’objectiu de desenvolupar un aprenentatge continu que aplique coneixements a situacions reals i facilite i fomente la participació de diferents àmbits socials amb projectes que incentiven l’escola activa.

Què és l’aprenentatge significatiu?

El concepte d’aprenentatge significatiu va ser introduït per David Ausubel (1963 - 1968) i es contraposa al memorístic. La diferència entre aquestes dues maneres d’aprendre radica en el fet que el primer consisteix a atribuir significat als continguts que s’aprenen. És a dir, evita memoritzar per memoritzar i busca que l’alumnat entenga el que aprén dotant el coneixement d’una aplicació pràctica i d’un sentit en la realitat.

L’aprenentatge significatiu necessita:

  • Assimilació: El nou coneixement ha de connectar amb les idees prèvies de l'alumne, ja que el coneixement previ que actua com a ancoratge.
  • Acomodació: ha d’encaixar dins de les estructures mentals de l’alumnat.

Per això és tan important que els recursos i materials emprats a l’aula recullen la realitat i la idiosincràsia de l’alumnat que el gastarà. I de fet, aquesta és l’aposta principal de Bromera per al nou projecte per a docents i per a l’alumnat. Tots els materials estan elaborats per especialistes, i que a més, són del territori i coneixen perfectament els costums, les tradicions i l’imaginari valencià. Tot això els permet integrar-hi la realitat valenciana i afavorir l’aprenentatge significatiu de l’alumnat, que reconeix els referents que hi troba.

Què ens diu la nova llei?

El desenvolupament científic i tecnològic ha fet possible que la informació estiga a l’abast de tot el món, per tant, no té sentit tindre molts coneixements exclusivament conceptuals, sinó que és molt més útil posseir sabers globals i abstractes aplicables a moltes situacions pràctiques i desenvolupar eines i disposar de criteris per a analitzar-los críticament. En definitiva, amb la LOMLOE es tracta de potenciar els continguts procedimentals i actitudinals (pràctics) per damunt dels que tradicionalment s’han valorat com a fonamentals: els conceptuals (teòrics).

Per tot això, la LOMLOE posa l’accent en l’aprenentatge significatiu tant en Primària com Secundària. Per a la primera etapa formativa, la llei especifica que «s’ha de posar una atenció especial a l’educació emocional i en valors i a la potenciació de l’aprenentatge significatiu per al desenvolupament de les competències transversals que promoguen l’autonomia i la reflexió».

En el cas de l’Educació Secundària Obligatòria, la LOMLOE insisteix en el fet que s’ha de «propiciar l’aprenentatge competencial, autònom, significatiu i reflexiu en totes les matèries que apareixen enunciades en l’articulat, i que es poden integrar en àmbits. La comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, l’emprenedoria, el foment de l’esperit crític i científic, l’educació emocional i en valors, l’educació per a la pau i la no-violència i la creativitat s’han de treballar en totes les matèries».

A més, afig que «en tot cas, s’ha de fomentar de manera transversal l’educació per a la salut, inclosa l’afectivosexual, la igualtat entre homes i dones, la formació estètica i el respecte mutu i la cooperació entre iguals».

En aquest sentit, encara que els estudis acadèmics s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. La LOMLOE aposta per trencar eixa falsa barrera i trobar-hi punts de connexió. Per a aconseguir-ho es proposa treballar de manera interdisciplinària i globalitzadora amb metodologies com el tractament integrat de llengua i contingut (TILC) que permet aprendre continguts d’àrees no lingüístiques alhora que s’aprenen coneixements en una o més llengües. Certs continguts lingüístics es treballen millor integrats en les àrees no lingüístiques. I també amb el que es coneix com a tractament integrat de llengües (TIL), una metodologia que defensa que en un entorn plurilingüe no té sentit tractar les llengües de manera aïllada, sinó que és molt més útil transferir els coneixements lingüístics d’un idioma a l’aprenentatge dels altres idiomes.

Vols saber-ne més? Descarrega’t la nostra Guia pràctica per a entendre la LOMLOE 

Adaptar-se a l’aprenentatge significatiu

Per a poder portar a terme la metodologia de l’aprenentatge significatiu cal tindre en compte alguns aspectes que ajudaran a mantindre l’alumnat connectat en tot el procés. Són aquests:

  • Fomentar el treball obert per a poder treballar amb diferent tipus d’alumnat.
  • Mantindre la motivació de l’alumnat és fonamental per a millorar el clima de l’aula i assegurar l’interés en la tasca. De fet, la motivació es configura com un element bàsic per a garantir un procés positiu d’aprenentatge, sostingut per un bon nivell de treball a l’aula.
  • Posar atenció al medi perquè l’alumnat el relacione amb l’entorn.
  • Treballar i donar valor a la creativitat per a potenciar la imaginació i la intel·ligència.
  • Utilitzar els mapes conceptuals per a facilitar la relació i la connexió entre conceptes, idees i referents.
  • Assegurar l’adaptació curricular dels materials perquè l’alumnat amb necessitats especials puga treballar.
Aprenentatge 2Aprenentatge 1Aprenentatge significatiu

Comparteix aquest article

Arxiu del blog

2022 2020