En els últims dies hem conegut la notícia que a Suècia, el Ministeri d’Educació ha decidit frenar els plans de digitalització a les escoles i redirigir els fons per a la distribució dels llibres de text als centres educatius.

Aquesta mesura s’ha posat en marxa després de conéixer l’informe PIRLS, que reflecteix un empitjorament de la comprensió lectora de l’alumnat suec, ja que ha passat dels 555 punts de l’any 2016 als 544 punts.

L’Estudi Internacional del Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS) és un informe desenvolupat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació de l’Educació (AIE) que avalua la comprensió lectora i les tendències d’aprenentatge d’un gran grup d’alumnes, aproximadament 400.000, de 4t grau escolar (xiquets que tenen entre nou i deu anys), en centres educatius de 57 països d’arreu del món.

A Espanya, l’informe de 2021 llança una puntuació de 521 punts, una xifra per davall encara de Suècia. Aquests resultats s’han obtingut amb dades de més de 10.000 estudiants avaluats de 4t curs d’Educació Primària.

El que ha passat a Suècia és un exemple de la manera com l’era digital ha irromput també en l’àmbit educatiu, en què la digitalització a les aules s’ha convertit en un tema de debat i discussió en els últims anys. Si bé la incorporació de la tecnologia en l’educació ha brindat nombroses oportunitats i beneficis, també presenta reptes i desavantatges que s’han de tindre en compte.

Les veus que es posicionen a favor d’aquesta digitalització als centres educatius destaquen arguments com l’ampli accés a la informació i els recursos a l’abast, la possibilitat de tindre un aprenentatge interactiu i personalitzat, així com el desenvolupament de les habilitats tecnològiques de l’alumnat per al seu futur laboral.

D’altra banda, molts experts i expertes han assenyalat els perills d’aquesta digitalització, com ara (pel que fa al que ha tingut lloc a Suècia) la disminució de l’índex de lectura. Així, indiquen també les distraccions i possibles dependències tecnològiques que pot generar en els estudiants, la bretxa digital o els perills de privacitat i seguretat.

En aquest sentit, l’ús de pantalles i dispositius digitals pot canviar els hàbits de lectura. L’acte de llegir a través d’una pantalla implica una lectura més ràpida i superficial, amb una tendència més alta a saltar d’una informació a una altra. Això pot afectar la capacitat dels estudiants per a dur a terme una lectura profunda i reflexiva, de manera que es compromet la seua comprensió lectora.

Documental sobre l’efecte nociu de les xarxes

Destaquem el documental El dilema de las redes, de la plataforma Netflix, que posa el focus en el perill de les xarxes socials i l’ús dels dispositius digitals. Un dels pilars sobre els quals se sustenta aquest llargmetratge, dirigit per Jeff Orlowski, és el sorprenent posicionament d’alguns creadors d’aquestes plataformes, ja que ells mateixos són els que expliquen que l’eina que van dissenyar té tots els ingredients per a convertir-se en una bumerang nociu i incontrolable.

Una proposta per a l’ensenyament

Entre totes les tècniques que s’utilitzen per a ensenyar a llegir, com per exemple el mètode alfabètic, el fonètic, el sil·làbic o el global, el conegut com a mètode constructivista és el sistema d’ensenyament-aprenentatge més natural. Es tracta d’un mètode essencialment significatiu i no memorístic, en què els alumnes prenen la iniciativa i el protagonisme a l’aula, de manera que es potencia la seua autonomia i el desenvolupament personal i intel·lectual.

Principis del mètode constructivista aplicats a l’aprenentatge de la lectoescriptura

El professorat que es dedica a l’ensenyament de la lectura des d’un enfocament pedagògic constructivista ha de tindre molt en compte les premisses següents:

• L’aprenentatge s’ha de fer a partir de paraules altament significatives per a l’alumnat, com ara el seu propi nom, el del seu país d’origen, la seua adreça, etc.
• Des de l’inici, s’ha de destacar la part funcional i pràctica de la lectura a manera d’instrument per a dur a terme accions fonamentals en el dia a dia, com ara demanar ajuda, avisar d’un perill, explicar una cosa important, etc.
• D’altra banda, l’aprenentatge de la lectura està directament lligat a l’escriptura, per la qual cosa és recomanable simultaniejar totes dues accions.
• Com a professors, no hem de centrar-nos en el simple coneixement de l’alfabet, sinó que hem d’usar també des del principi paraules i, fins i tot, frases curtes i simples.
• Si ensenyem a adults que proven d’aprendre un idioma estranger, també hem de centrar-nos en un aprenentatge significatiu i utilitzar textos pràctics en la vida quotidiana: dades personals, emplenament de documents administratius, preparació d’una entrevista de treball.

Llibres per a fomentar l’hàbit lector

Juguem?, d’Ilan Brenman i Rocio Bonilla

Pere passaria tot el dia jugant; això sí, amb la tauleta tàctil, el mòbil o la consola. Encara que els amics i la família el conviden a gaudir d’altres jocs, ell sempre s’estima més continuar mirant la pantalla. Aconseguiran que descobrisca tot el que es perd?

A mi no m’agraden els llibres!, de Joan Portell

A Joan tots li regalen llibres, però a ell no li agraden. Per a què serveixen? Joan s’hauria estimat més una pilota per a jugar amb els amics. Malgrat això, un dia troba una utilitat per als llibres: fer de porteria de futbol. Ara bé, tot canvia definitivament el dia que coneix Naiana.

La muntanya de llibres més alta del món, de Rocio Bonilla

Enric estava convençut que havia nascut per a volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tota mena, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però no funcionava res... Un dia, sa mare li va contar que hi havia altres maneres de complir el seu somni i li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, Enric va començar a volar...

Adreçat a docents:

Llegir per a aprendre. Guia pràctica per a fomentar la lectura a l’escola, de Josep Antoni Fluixà

La responsabilitat de fer lectors i lectores no és només del professorat, però a l’escola es poden fer moltes coses per a consolidar l’hàbit de la lectura. Evidentment, el professorat necessita una formació adequada per a saber com es crea un pla de foment de la lectura per al seu centre escolar, com s’aconsegueix la participació de les famílies o com es poden aprofitar els recursos de l’entorn.
En aquest llibre trobareu tècniques i estratègies de foment de la lectura fàcilment aplicables a l’escola i per a totes les etapes educatives.