El 17 de maig se celebra el Dia Mundial d’Internet i és una ocasió perfecta per a portar la reflexió (i la creativitat!) digital a les aules. I és que amb la gran diversitat de continguts i plataformes que existeixen actualment en internet, és inevitable que els formats d’escriptura canvien i que en sorgisquen de nous, però això no ha d’anar estrictament lligat a una pèrdua de la qualitat dels textos, especialment en l’alumnat més jove. En aquest article, et proposem idees per a convertir aquests formats d’internet en ferramentes potents d’expressió escrita i treball lingüístic.

L’escriptura breu: molt més que quatre línies

Els límits poden ser una gran font de creativitat. X, TikTok, Instagram i fins i tot WhatsApp tenen les seues pròpies convencions i formats, i adaptar-se a ells pot ser un repte molt estimulant. Escriure sota restriccions (de caràcters, d’espai, de temps) força l’alumnat a fer servir un llenguatge precís, planer i efectiu. I això, per a la competència lingüística, és or pur.

1. Posts literaris

Una activitat senzilla i molt potent consisteix a demanar a l’alumnat que escriga posts literaris. Pot ser una història completa en menys de 280 caràcters, una frase que colpege, un aforisme, un pensament que convide a la reflexió o, fins i tot, una microdescripció d’un personatge.

Exemple de consigna:

"Inventa un personatge i presenta’l amb una sola piulada. Que el lector el puga imaginar només amb això."

Aquesta activitat ajuda a treballar la síntesi, l’estil i la capacitat d’evocació, i pot acompanyar-se d’una sessió de debat: què fa que un post siga potent? Què perd o guanya la literatura quan passa pel filtre de la brevetat digital?

2. Fils narratius

Quan un sol post no és suficient, podem proposar als estudiants que creen un fil narratiu, una història contada en diversos posts seguits. Es tracta de construir una estructura narrativa amb introducció, nus i desenllaç, però repartida en fragments curts que enganxen.

Varietats possibles:

• Un fil que conte una història de misteri.
• Una narració autobiogràfica real o fictícia.
• Una versió moderna d’un conte tradicional.

També es pot afegir un repte: cada post ha de començar amb una paraula determinada, o cada fragment ha d’acabar amb una paraula clau. Això afegeix una capa més de joc lingüístic.

Com a exemple, recordeu quan Manuel Bartual va publicar un fil a X contant “les seues vacances” i es va tornar viral?

3. Microrelats per a Instagram

Instagram no és només una xarxa per a imatges; també pot tindre format literari. Proposem a l’alumnat escriure microrelats inspirats en una imatge, com si estigueren creant una publicació per a Instagram. Poden escriure el text com si fora un peu de foto, amb etiquetes, emoticones i tot el que hi vulguen incorporar.

Activitat suggerida:

• Proporciona una selecció d’imatges suggeridores (una finestra, una sabata abandonada, un paraigua trencat...).
• Cada alumne/a en tria una i escriu una història breu que encaixe.
• A classe, es poden llegir en veu alta i intentar endevinar quina imatge els correspon.

Aquesta activitat treballa la capacitat de narrar a partir d’un estímul visual i alhora permet discutir sobre com les imatges i les paraules es combinen en els nous formats digitals.

4. Diàlegs de WhatsApp (o Telegram, o DM…)

Els diàlegs són un element essencial en qualsevol text narratiu. Escriure un diàleg com si fora una conversa de WhatsApp pot resultar molt motivador per a l’alumnat. Poden fer-ho en parelles: inventar-se una situació (una discussió, una confessió, una mentida que es descobreix…) i escriure’l amb les convencions del format: abreviacions, emojis, silencis...

Variació gamificada:

• Escriure una conversa entre dos personatges clàssics de la literatura (Romeu i Julieta, Quixot i Sanxo, Sherlock i Watson…), com si parlaren per missatgeria instantània.

Això permet analitzar com ha canviat la manera de parlar i d’escriure, i obrir reflexions sobre el registre formal i informal, els anglicismes, les expressions noves, etc.

5. Reflexionar sobre com contem històries hui en dia

Finalment, més enllà de les activitats, és molt valuós obrir un espai de reflexió crítica sobre el canvi de formats narratius. Com contem històries ara? Què ha canviat respecte al passat? Quins recursos s’han guanyat i quins s’han perdut?

Algunes preguntes per a generar debat a l’aula:

• Pot una història colpir més en 100 paraules que en 10 pàgines?
• Per què creus que alguns influencers atrauen tant amb les seues històries?
• Quin paper juguen la imatge, el ritme, la veu... en les històries digitals?

Aquest tipus de preguntes ajuden a desenvolupar la competència metalingüística i a formar usuaris conscients i crítics de la comunicació digital.

En resum...

Treballar els formats d’internet no és renunciar a la literatura ni a la qualitat lingüística: és una oportunitat per a descobrir nous camins d’expressió. Amb motiu del Dia Mundial d’Internet, convertir les xarxes socials en un terreny de joc creatiu pot fer que l’alumnat connecte amb l’escriptura des d’una perspectiva contemporània, significativa i divertida.

Al cap i a la fi, la bona escriptura no depén del format, sinó de la intenció, l’enginy i la capacitat de comunicar emocions i idees. I això, ara com abans, es pot treballar (i gaudir) a l’aula.