Un dels reptes que planteja el canvi legislatiu en matèria d’educació és l’avaluació de les competències. Entendre què significa avaluar per competències i com podem atendre les diferents necessitats de l’alumnat és fonamental. Si canviem els continguts o els sabers bàsics però no canviem la manera de fer classe i d’avaluar, en realitat, no haurem canviat res.

Per això, és important entendre per a què avaluem i com ho fem. Avaluar té dues finalitats diferenciades:

- L’avaluació formadora o com a mitjà per a regular els aprenentatges. Implica identificar encerts i errades, però també les dificultats que ens impedeixen avançar. També valora el procés d’aprenentatge establit pel docent.
- L’avaluació com a mitjà per a comprovar què s’ha aprés. Implica identificar i qualificar els resultats d’un procés per a poder orientar l’alumnat i acreditar-ne els aprenentatges. Aquesta finalitat de l’avaluació és la que dona les claus del canvi, un canvi impulsat per la LOMLOE i que ha de ser implementat pel professorat i els centres educatius.

Les dues finalitats, la que valora el procés i la que valora el resultat, estan estretament relacionades i han de ser coherents. Hem de tindre en compte que promoure l’autoavaluació de l’alumnat i un intercanvi d’opinions sobre el procés d’aprenentatge té un impacte molt positiu en els aprenentatges de l’alumnat.

Avaluar per a aprendre

L’avaluació també té la finalitat de saber quins han sigut els resultats de l’aprenentatge, tant per a comprovar si s’han assolit els objectius i identificar el que encara falta per aprendre, com per a acreditar-ne els resultats. A més, la informació obtinguda serà útil per a avaluar la qualitat del procés d’ensenyament i identificar els aspectes que cal millorar.

L’avaluació de les competències comporta reconèixer si s’és capaç de mobilitzar els diferents tipus de sabers, de manera interrelacionada, per a fer una acció (és a dir, en la resolució de problemes oberts, reals, complexos i productius). No té sentit avaluar coneixements d’una banda i competències de l’altra, com tampoc en té considerar que un alumne o alumna ha assolit una competència de manera satisfactòria sense tindre els coneixements que s’hi vinculen. Això no vol dir que a partir d’una tasca d’avaluació no es puga identificar l’assoliment de cadascun dels sabers que formen part de la competència, però cal ser conscient que si es coneixen de forma aïllada i no se saben integrar en l’acció, no es pot concloure que s’és competent ni que els sabers s’hagen adquirit.

 Per tant, l’avaluació que es fa en finalitzar l’aprenentatge entorn d’una temàtica concreta ha de ser de tipus competencial i s’han de poder identificar progressos en les competències específiques de cada matèria.

En tota avaluació, cal tindre presents els objectes a i els criteris per a decidir sobre la qualitat dels aprenentatges, que han de ser coherents amb els objectius, i també quin és el punt de partida, per a poder reconèixer com s’ha millorat en l’assoliment de la competència.

Quines són les competències que avaluem?

1. Comunicació lingüística
2. Plurilingüe
3. Matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)
4. Digital
5. Personal, social i d’aprendre a aprendre
6. Ciutadana
7. Emprenedora
8. Consciència i expressió culturals

Quines activitats puc proposar per a aconseguir una avaluació competencial?

El quadern d’aprenentatge o portafolis

És una opció molt adient per a avaluar que té tant una finalitat formativa com acreditativa, ja que es recullen evidències dels canvis i les millores que ha seleccionat l’aprenent per a mostrar la seua progressió.

Què inclourem? Els objectius, els criteris d’avaluació i les activitats que ha realitzat l’alumnat i que mostren el punt de partida i com va avançant en el desenvolupament de les diferents competències i sabers associats. L’objectiu del portafolis és recollir evidències del que s’ha aprés.
Tasques contextualitzades, productives i complexes

S’entén per contextualitzada una tasca que planteja un problema o situació que té a veure amb la realitat i que demana aprofundir en com actuar i per què. És interessant que la persona destinatària de les reflexions i propostes siga diferent del docent, perquè reconega que els seus aprenentatges serveixen més enllà de l’escola i perquè s’esforce a comunicar les seues idees de manera que s’entenguen.

S’entén per productiva una tasca que no reprodueix literalment les activitats realitzades per a aprendre. La competència passa per demostrar la capacitat per a aplicar els sabers apresos a la interpretació de nous fets i a l’actuació en noves situacions.

S’entén per complexa una tasca d’avaluació que, per a donar-hi resposta, obliga l’alumnat a mobilitzar sabers ben diversos i a interrelacionar-los.
Però, com arribem a una «qualificació» de les competències?

Segons la normativa, la qualificació de les competències s’ha d’explicitar en termes qualitatius, com ara «Insuficient (IN)», per a las qualificacions negatives; «Suficient (SU)», «Bé (BI)», «Notable (NT)», o «Excel·lent (SB)» para las qualificacions positives. Aquests nivells d’assoliment no poden assimilar-se a les qualificacions numèriques tradicionals, que serveixen per a valorar continguts però que no valoren la capacitat d’aplicar-los en contextos diversos.

Cal tindre present que el desenvolupament d’una competència necessita temps i no té molt de sentit avaluar constantment amb la finalitat de qualificar resultats. La normativa especifica que l’equip docent ha de fer una valoració global del procés d’aprenentatge de cada alumne i per a cada matèria a final de curs, perquè és quan es pot reconèixer com s’ha millorat en el desenvolupament de les diferents competències des de l’inici. Aquesta valoració ha de tindre en compte la visió de conjunt del progrés de l’alumne o alumna i en cap cas té sentit fer una mitjana de qualificacions parcials, i sí tindre en compte allò que l’alumne o alumna ha estat capaç d’aprendre al llarg d’un procés.

Cal recordar que l’objectivitat en l’avaluació no prové de tindre moltes dades i fer mitjanes, sinó de disposar-ne de rellevants i de posar-se d’acord en la seua anàlisi i en la presa de decisions.