16 de febrer de 2023
El 18 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger. Una data que coincideix amb l’aniversari d’Hans Asperger, el psiquiatra austríac que va descobrir aquesta patologia. Sabem que en primària i també en el primer cicle de l’ESO és habitual trobar alumnat que puga patir aquesta síndrome o alguna altra que afecte en major o menor mesura la seua capacitat d’aprenentatge, per això considerem que és important visibilitzar-les i ajudar els equips docents a tractar-les a l’aula.
Per això, volem aprofitar el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger per a facilitar recursos i materials per a tractar el tema a l’aula, i també perquè el professorat estiga informat.
Què és la síndrome d’Asperger?
En termes molt generals, es tracta d’un trastorn, ubicat dins de l’espectre autista, que dificulta la interacció social. En la pàgina web de la Confederació Asperger d’Espanya podreu trobar més informació fiable sobre aquesta síndrome i la seua definició.
Com es manifesta?
L’Aspeger, com passa amb altres trastorns, es manifesta de formes diferents depenent de cada persona afectada. A continuació expliquem algunes de les manifestacions més comuns:
• Dificultat a l’hora d’interactuar amb altres persones
• Alteracions en les pautes de comunicació no-verbal
• Una gama d’interessos limitats.
• Dificultat per a entendre els conceptes abstractes.
• Tot ho entenen de forma literal.
• Dificultat per a entendre els sentiments i les emocions d’altres persones.
• Dificultat a l’hora d’interactuar amb altres persones
També és habitual que les persones amb aquesta síndrome presenten una memòria fora de l’habitual per als detalls, alteren el volum quan parlen, així com la tonalitat i l’entonació i de vegades realitzen moviments repetitius.
Us deixem un vídeo on una xica explica la seua experiència amb l’Asperger
Algunes dades d’interés:
La síndrome d’Asperger va ser reconeguda l’any 1994 per la comunitat científica i es va incloure com a part del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) en 2003.
Alguns consells per a totes les etapes vitals:
• Comunicació en positiu: Per exemple, és preferible transmetre-li a la persona les coses que han de fer i no totes aquelles que no han de fer.
• Ensenyar a escoltar: Donar instruccions d’una manera clara, acompanyada per gestos si és necessari, i posteriorment, acompanyar a la persona perquè aconseguisca l’objectiu. La repetició de manera sistemàtica d’una instrucció acaba sent contraproduent.
• Transmetre la informació d’una manera adequada: Per exemple, en quant a rutines, és necessari avisar amb antelació, informar de qualsevol canvi i fer partícip la persona dels plans en què participarà.
• Utilitzar un llenguatge clar i precís: Les instruccions enrevessades poden generar confusió i frustració en les persones amb síndrome d’Asperger.
• Identificar els seus sentiments: Sovint, aquesta síndrome dificulta l’enteniment de les emocions dels demés, però també l’expressió de les pròpies.
Com hem comentat, podeu trobar més informació ací.
Lectures per a treballar les diferències a l’aula
• Primer cicle de Primària: El xiquet que no estava acabat del tot
Toni és un xiquet a qui li agrada fer les coses a la seua manera. Caminar de forma imaginativa, pintar elefants de colors i dormir en postures curioses. Per això, a totes hores, la seua germana major li diu que no està acabat del tot. Un bon dia, Toni troba un caragol davall del sofà. I si és el que li falta? I si se’l posa i tot canvia de sobte? El conte que ens traurà un somriure còmplice. Una oda a la imaginació i a la creativitat.
• Segon cicle de Primària: Mira
La Mira té deu anys, és curiosa de mena i molt crítica amb el món que l’envolta. Li agrada mirar, però no que la miren. I és molt tímida. Exageradament. No suporta ser el centre d’atenció. A ella el que li agrada és dibuixar, i amb un llapis a la mà les hores li passen volant. Per això, quan els pares la matriculen a l’acadèmia de ball del poble, li cau el món a sobre. Però la Mira també és orgullosa i accepta el repte: qui sap si al final ballar l’ajudarà a perdre la vergonya.
• Tercer cicle de Primària: La banda dels llunàtics
Anita Janis trau molt bones notes i fa una colla d'activitats extraescolars: anglés, pensament computacional, guitarra, xinés, karate, etc. De pur estrés, una nit pateix insomni. Així, comença a visitar una psicòloga, a través de la qual començarà a descobrir moltes coses sobre ella mateixa i la seua família.
• Primer cicle d’ESO: M’entenc, però no sempre
Una aproximació sense tabús a la salut mental, inclús al suïcidi juvenil. El cervell condiciona tots els aspectes e la nostra vida, des de les funcions fisiològiques més elementals fins als sentiments més profunds. La salut mental no és menys important que la salut física: és, senzillament, una altra dimensió del nostre benestar. En aquestes pàgines trobaràs una lúcida reflexió sobre la nostra psicologia, plena de respecte i empatia. No busques consells grandiloqüents ni grans afirmacions: el que trobaràs és una mirada irònica i comprensiva sobre els nostres sentiments, sempre complexos i contradictoris. I no ho dubtes: si no estàs bé, a més de llegir aquest llibre, contacta amb un professional i demana ajuda. Tot el món la necessita en algun moment. Un llibre obert de par en par a les diferents dimensions de la salut mental. Una mirada lúcida i irònica, però plena de respecte i empatia, cap a les diferents dimensions de la salut mental.