El Tractament Integrat de les llengües en la LOMLOE

12 d'abril de 2022

Com hem anat veient setmana rere setmana, la LOMLOE suposa una revolució en l’àmbit educatiu. Aquesta nova llei busca transformar la manera d’ensenyar i d’aprendre perquè els coneixements sedimenten bé en l’alumnat i no desapareguen amb el pas del temps. En aquest sentit, la reforma educativa potencia l’aprenentatge significatiu mitjançant situacions d’aprenentatge. Això significa deixar de banda l’aprenentatge estrictament memorístic i advocar per relacionar el coneixement amb situacions reals i útils per a l’alumnat.

Amb aquest canvi es pretén que el període educatiu servisca a l’alumnat per a adquirir aquestes huit competències, que li seran útils al llarg de tota la seua vida:

1.Comunicació lingüística

2. Plurilingüe

3. Matemàtica, ciència, tecnologia i enginyeria (STEM)

4. Digital

5. Personal, social i d’aprendre a aprendre

6. Ciutadana

7. Emprenedora

8. Consciència i expressió culturals.

 

 

La importància de la llengua i la comunicació

Aquestes huit competències deixen clara la importància que guanyen la llengua i la comunicació en aquesta reforma educativa. De fet, amb les modificacions que inclou la LOMLOE es pretén que l’aprenentatge de les llengües traspasse els límits de les assignatures pròpies i que existisca una col·laboració entre els docents perquè l’aprenentatge de les diferents llengües siga complementari i el menys repetitiu possible.

És a dir, encara que els estudis acadèmics s’organitzen en àrees i matèries, no hi ha un límit real entre els coneixements de cada disciplina. La LOMLOE aposta per trencar eixa falsa barrera i trobar-hi punts de connexió, també amb les llengües. Per això inclou el que es coneix tècnicament com a Tractament Integrat de les Llengües (TIL).

Què és el Tracament Integral de les Llengües (TIL)?

Segons explica la Generalitat de Catalunya en el seu web, el tractament integrat de llengües (TIL) és una proposta metodològica basada en l’enfocament comunicatiu de l’ensenyament i l’aprenentatge de les diverses llengües curriculars que s’imparteixen en un centre educatiu. Proposa un treball col·laboratiu entre el professorat de les diferents llengües de l’escola a partir de tots els elements que comparteixen, facilita el desenvolupament competencial de l’alumnat i promou un aprenentatge actiu, més profund i significatiu, vehiculat a través de totes les llengües.

Més enllà de la coordinació en l’ensenyament dels idiomes, aquest enfocament promou també la reflexió metalingüística conscient per part de l’alumne i el contrast entre formes lingüístiques, la qual cosa afavoreix un aprenentatge profund en totes les llengües i matèries.

Aplicar aquest enfocament a l’aula implica treballar àmbits comuns (conceptes generals sobre les llengües, procediments i hàbits de reflexió lingüística, actituds de respecte i valoració, etc.) des de qualsevol llengua. Igualment, significa afavorir la coherència metodològica, en el sentit que totes elles s’ensenyaran des d’una metodologia que posa l’èmfasi en l’aprenentatge comunicatiu i orientat a l’ús.

Des del punt de vista de l’organització curricular i de la planificació de la docència a l’aula, implica una selecció i seqüenciació adequada dels continguts d’aprenentatge lingüístic propis de cada llengua i de cada etapa, amb l’objectiu d’evitar redundàncies innecessàries i de focalitzar els trets específics i distintius propis de cada una. I condueix també a desenvolupar activitats d’aula que impliquen l’ús actiu i passiu de més d’una llengua.

Projecte FERTIL

En definitiva, es busca transferir els coneixements d’una llengua a l’aprenentatge d’unes altres. És a dir, que els coneixements que s’adquireixen en les assignatures de llengua siguen complementaris i no repetitius, ja que part del temari d’assignatures com Castellà i Valencià és compartit i moltes vegades es repeteixen les explicacions. Per exemple, es proposa que si s’expliquen les característiques dels textos argumentatius en l’assignatura de Valencià, que no aparega també en Castellà o a l’inrevés. Això permetria, per exemple, dedicar sessions a explicar contingut diferent, a fer més tasques o projectes i fins i tot, a reforçar-ne les explicacions.

En Bromera ja hem aplicat el Tractament Integrat de les Llengües en els nostres recursos per a docents, com els llibres de text i la resta de materials de llengua per als cursos d’Educació Primària. Es tracta del projecte FÈRTIL , per a l’assignatura de Valencià. Els llibres per a cada curs contenen 12 seqüències didàctiques amb accés a l’entorn virtual d’aprenentatge i s’acompanyen d’un quadern opcional per a l’alumnat.

Pel que fa al Tractament Integrat de Llengües (TIL), com ja hem detallat, aquests materials permeten transferir coneixements d’una llengua a una altra i, per tant, augmentar la competència plurilingüe. Per això, està coordinat amb el llibre de Castellà, de manera que s’eviten duplicitats.

Seguint la resta de canvis que aporta la LOMLOE, aquests materials proposen un enfocament comunicatiu, perquè una llengua que s’usa és una llengua viva. També combinen l’aprenentatge cooperatiu, les activitats dialògiques de reflexió i el desenvolupament de la intel·ligència emocional amb propostes de treball individual. En el primer curs, es fa una transició progressiva de la majúscula a la minúscula, pensant en la diversitat de l’aula. Hi ha un treball contextualitzat de la lectoescriptura, perquè l’aprenentatge siga significatiu. I també inclouen rúbriques d’autoavaluació i coavaluació, per a integrar la reflexió com a part del procés d’aprenentatge.
Vols saber més sobre el TIL i la resta de canvis que inclou la LOMLOE? Descarrega’t la nostra Guia pràctica per a entendre la LOMLOE.

llibres

Comparteix aquest article

Arxiu del blog

2022 2020