A què ens referim exactament quan parlem de la metodologia de treball per àmbits en l’ensenyament? Els docents tenim clar el que significa, en conjunt, aquesta proposta d’agrupació curricular que es formula en l’Educació Secundària Obligatòria? Quin punt de vista té l’Educació Primària envers aquest plantejament? Hi ha un punt de confluència entre les dues etapes educatives?

Aquestes qüestions i d’altres no menys importants són les que, més sovint, ens fem els i les docents a l’inici de curs i que fa evident la inquietud que en el moment actual vivim amb la presència de la COVID-19 en el món i que afecta, d’una manera profunda, tots els aspectes de les nostres vides i marca un abans i un després en el sistema educatiu. La situació incerta i poc predictible va precipitar la implantació de l’organització curricular del primer curs de l’ESO.

Davant de la realitat, aleshores, cal veure els camins que s’han transitat pel que fa a les metodologies de treball aplicades fins a l’actualitat en l’ensenyament. Mirar de visualitzar cap on volem caminar en el futur fent ús de tot allò que sabem i que reconeixem que ens ha funcionat en el passat.

Per què una organització curricular per àmbits?

La LOMCE ho aclareix en l’article 24.7 on diu: «Amb la finalitat de facilitar el trànsit de l’alumnat entre l’Educació Primària i el primer curs d’Educació Secundària Obligatòria, les administracions educatives i, si s’escau, els centres docents, poden agrupar les matèries del primer curs en àmbits de coneixement.»

Com és una estructura curricular per àmbits?

És una organització integrada de diferents matèries del mateix camp de coneixement que permet la reducció del nombre del professorat en un mateix grup o classe, així com un desenvolupament holístic de les matèries integrades en cada un dels àmbits.

Es consideren els següents àmbits:
- Àmbit lingüístic i social (Valencià, Castellà, Geografia i Història)
- Àmbit científic i matemàtic (Biologia i Geologia, Física i Química, Matemàtiques)
És decisió de cada centre decidir com agrupar les matèries i quines assignatures optatives cal incloure en l’estructura dels àmbits.

Quina metodologia docent implica l’organització per àmbits?

Aquesta qüestió requereix fer una pausa i valorar, a més del treball que es fa amb l’ús del llibre de text, veure quins canvis s’hi poden introduir. El treball per àmbits exigeix la integració de continguts i, per tant, una programació didàctica integrada que incloga els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge i els continguts de totes les matèries que el componen.

És molt important combinar l’aprenentatge competencial i l'aprenentatge significatiu del treball generalitzat amb el respecte per les diferents aproximacions de cada especialitat. En aquest sentit, hem d’anomenar plantejaments diversos de treball que tenen en comú la globalització dels continguts. Són propostes didàctiques que coneixem molt bé i amb les quals fa molt de temps que treballem des de l’educació infantil, passant per l’educació primària i aplicant cada vegada més a l’educació secundària amb els projectes de treball, els ABP (Aprenentatge Basat en Projectes), treball per reptes, projectes interdisciplinaris, aprenentatge servei...

Les característiques més significatives que defineixen aquesta fórmula són uns continguts integrats en un treball interdisciplinari que fugen de la fragmentació per àrees de coneixement, amb unes activitats centrades en la recerca, en la investigació, en el plantejament de preguntes o problemes. Perquè, no hem d’oblidar, que el procés de treball té tanta importància com el resultat final i que s’han de basar en contextos reals. Les competències bàsiques seran l’eix central i el professorat assumirà un paper ben diferenciat al que sol fer amb l’ús exclusiu del llibre de text; acompanya, orienta, dona suport, proposa, pregunta, indueix continguts... Però, també avalua d’una manera distinta. Valora l’esforç al llarg de tot el procés i no es limita a la puntuació d’una prova escrita feta un dia concret. Té en compte la individualitat de l’alumnat, les fortaleses i debilitats, el nivell d’implicació i l’esforç continu. El document pont serà l’eina essencial que hem d’emprar per a planificar i elaborar les unitats didàctiques integrades en les quals plasmarem la programació.

El pla de transició, punt d’encontre en la metodologia de treball per àmbits de coneixement entre Primària i Secundària?

Sens dubte, el pla de transició de Primària a primer d’ESO és l’espai de coordinació on docents de les dues etapes educatives ens trobem per a poder establir propostes de treball conjuntes. L’objectiu principal no és cap altre que facilitar la transició al nostre alumnat i aconseguir acords metodològics comuns que eviten el trencament en el procés d’aprenentatge en canviar d’etapa educativa, i intentar reduir el fracàs escolar i l’abandó dels estudis.

Ben vist, l’esforç que es requereix per a plantejar la docència des del treball per àmbits no és tan gran. En realitat requereix la capacitat de reorganitzar tot el que ja sabem i estem fent, cada dia, a les nostres aules: amb les aules compartides, programant amb una mirada inclusiva, plantejant el treball cooperatiu, utilitzant eines innovadores, aprofitant el recurs de les noves tecnologies, despertant l’interés per a aprendre en l’alumnat i fent-lo partícip i responsable del seu procés maduratiu i d’aprenentatge.