Arran de la recent publicació en Bromera d’El verí del teatre, una de les grans obres del teatre contemporani català, hui dediquem l’entrada del blog a parlar de la manera com es pot treballar aquest gènere a les aules i de la importància d’una figura clau, Rodolf Sirera, imprescindible si volem aprofundir en el teatre valencià.

El verí del teatre, de Rodolf Sirera

Aquesta obra de teatre tracta temes com els límits que separen la realitat de la ficció o fins a quin punt s’ha de diferenciar la representació de l’autenticitat en un escenari. Tot això durant la conversa entre el Marqués i Gabriel de Beaumont.

Ambientada en el context del racionalisme il·lustrat, concretament en el París de 1784, l’obra planteja una reflexió metateatral que explora la creació artística com una substància verinosa, tant en el sentit literal com en el figurat, i analitza les dinàmiques de poder entre els éssers humans, els límits de les convencions en l’art i la vida, i la moralitat de l’acció humana.

Pel que fa a la posada en escena, estem davant d’una obra breu que presenta una aparent simplicitat, ja que només inclou dos personatges i tota la història transcorre en un mateix espai, amb un únic acte i una única acció. No obstant això, l’obra requereix un treball previ, ja que la trama té una certa complexitat i matisos.

Així mateix, El verí del teatre explora temes profunds i complexos, com la relació entre realitat i ficció i la influència de l’art en les persones. Això pot generar una experiència teatral intensa i emocionalment enriquidora per al públic.

Aquesta obra va ser pensada per a televisió i va ser interpretada per Ovidi Montllor i Carles Velat. Es pot veure en línia en l’arxiu de RTVE.

Rodolf Sirera, una figura clau en el teatre valencià

Rodolf Sirera (València, 1948) és traductor, guionista i dramaturg. Està considerat un dels millors autors teatrals contemporanis, amb més de quaranta obres escrites, i l’intel·lectual teatral més influent del nostre territori. La seua trajectòria ha sigut reconeguda amb nombrosos premis, com el Serra d’Or, el Nacional de Teatre de Catalunya o el Max de Teatre. Alguns dels títols més destacats d’aquest autor són Indian summer, El triomf de Tirant i La partida.

Durant la seua carrera, Sirera es va rebel·lar contra la situació cultural a València, on hi havia una clara falta de suport al teatre com a servei públic. Va iniciar una política de produccions pròpies i va obrir el Teatre Principal a altres activitats, com la dansa, el jazz i el teatre infantil. Encara que la seua gestió va ser criticada àmpliament, l’enfocament innovador i el compromís del dramaturg amb la diversitat artística van contribuir al creixement i la revitalització del teatre valencià.

Introducció i propostes didàctiques

L’edició de Bromera inclou una àmplia introducció escrita per Clàudia Serra, amb una anàlisi de l’obra i un repàs a la trajectòria de Rodolf Sirera. A més, en les últimes pàgines el professorat podrà trobar una sèrie de propostes didàctiques per a treballar la lectura amb vista a la selectivitat.

Com es pot treballar el teatre a l’aula

A més d’aquest títol, hui us proposem una sèrie d’activitats i de jocs per a poder treballar el teatre de manera pràctica a l’aula de Secundària.

1. Jocs teatrals. Els jocs teatrals són activitats divertides que ajuden els estudiants a desinhibir-se i a treballar en equip. Alguns exemples són el joc de les estàtues, el joc de les emocions o el joc de l’espill, entre d’altres.

a. Joc de les estàtues. En aquest joc, els estudiants han d’estar immòbils com si foren estàtues quan el director del joc ho indique. L’objectiu és mantindre la posició i l’expressió facial com més temps millor sense moure’s. És una activitat divertida que ajuda a desenvolupar la concentració i l’expressió corporal.

b. Joc de les emocions. En aquest joc, l’alumnat explora diferents emocions i expressions facials. El director del joc pot donar instruccions com ara «mostra alegria», «mostra tristesa» o «mostra sorpresa», i els companys i les companyes han de representar l’emoció corresponent. Això ajuda a desenvolupar l’expressió emocional i la capacitat de transmetre sentiments a través de gestos i d’expressions facials.

c. Joc de l’espill. En aquest joc, els estudiants s’emparellen i s’enfronten l’un a l’altre. Un d’ells és l’espill i ha d’imitar els moviments i els gestos de l’altre. L’objectiu és mantindre una sincronització perfecta entre tots dos. Aquest joc fomenta l’observació, la coordinació i la capacitat de resposta ràpida.

2. Exercicis d’improvisació. La classe s’ha de dividir en grups, que han d’improvisar una escena curta. Es farà un sorteig de temes o de situacions que hauran de ser interpretats per cada un dels equips. Aquest exercici ajudarà a desenvolupar la creativitat i la capacitat de pensar en el moment.

3. Lectura dramatitzada. S’ha de seleccionar una obra de teatre i assignar un personatge a cada estudiant. L’alumnat haurà de llegir en veu alta els diàlegs, activitat que ajudarà a millorar la comprensió lectora i l’expressió oral.

4. Creació de personatges. Els estudiants han de crear un personatge fictici i desenvolupar-lo amb detalls sobre la seua personalitat, aparença, veu, etc. Després, hauran d’actuar com si foren eixe personatge en una situació determinada.

5. Escriptura de guions. L’estudiantat ha d’escriure un guió per a una obra curta de teatre. Aquesta activitat els ajudarà a desenvolupar habilitats d’escriptura i pensament crític i creatiu.

6. Anàlisi d’obres de teatre. S’ha de seleccionar una obra de teatre i demanar als estudiants que l’analitzen a fons, incloent-hi temes, personatges, diàlegs, etc. Això els ajudarà a desenvolupar habilitats d’anàlisi crítica i comprensió del teatre.

A més d’aquestes activitats, la millor manera d’entendre el teatre com a gènere és assistir a la representació d’una obra en directe. Enguany, teniu la possibilitat de veure l’adaptació de l’obra El verí del teatre duta a terme per la companyia Esclafit Teatre.
Més informació en centres@bromera.com.