L’enfocament comunicatiu de la LOMLOE

5 d'abril de 2022

Com hem anat comentant aquestes setmanes al blog, la LOMLOE introdueix canvis, modificacions i modernitzacions en diversos aspectes educatius en totes les etapes formatives. Una de les grans apostes d’aquesta nova norma és el fet que atorga una gran importància a la llengua, al llenguatge i en general a la comunicació.

De fet, tota la llei està redactada tenint en compte un enfocament comunicatiu que es base en la següent premissa:
Conéixer els mecanismes lingüístics que estructuren el discurs és important, però la finalitat de les llengües és comunicar-se.
En aquesta línia, la llei sí que preveu que els usos formals de la llengua demanen un coneixement explícit de la gramàtica, però la llengua és un vehicle de comunicació, per això cal treballar, sobretot, l’expressió i la comprensió orals i escrites.

Comunicació lingüística

Tant és així que la comunicació lingüística és la primera de les huit competències que s’inclouen en aquesta llei. Aquesta competència comporta mobilitzar, de manera conscient, el conjunt de sabers, destreses i actituds que permeten identificar, expressar, crear, comprendre i interpretar sentiments, fets, opinions, pensaments i conceptes de manera oral i escrita en suports visuals, sonors i multimodals en contextos diversos i amb finalitats diferents.

En definitiva, en les diferents etapes educatives, la LOMLOE atorga un pes important a la comunicació en llengües oficials, cooficials i estrangeres. No només incentiva el seu coneixement gramatical, sinó que incentiva que la llengua siga vista com una eina de comunicació i que per tant, s’ensenye i s’aprenga amb aquesta finalitat.

Com? Doncs com hem comentat en posts anteriors, desenvolupant situacions d’aprenentatge que fomenten l’aprenentatge significatiu.

La comunicació en l’etapa d’educació Primària

Per a saber comunicar-se i expressar-se correctament, la lectura juga un paper fonamental. Per això, la LOMLOE estableix que en tots els cursos de Primària s’ha de dedicar un temps diari a la lectura i s’estableix que la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la creació artística, la comunicació audiovisual, la competència digital, el foment de la creativitat i de l’esperit científic s’han de treballar en totes les àrees d’educació primària.

És per això que a fi de fomentar l’hàbit i el domini de la lectura, tots els centres educatius hi han de dedicar un temps diari, en els termes que recull el seu projecte educatiu. Per tal de facilitar aquesta pràctica, les administracions educatives han de promoure plans de foment de la lectura i d’alfabetització en diversos mitjans, tecnologies i llenguatges. Per a això s’ha de comptar, si s’escau, amb la col·laboració de les famílies i del voluntariat, així com l’intercanvi de bones pràctiques.
Pel que fa a l’àrea llengua pròpia i literatura, aquesta rep el tractament que les comunitats autònomes afectades determinen, de manera que es garantisca, en tot cas, l’objectiu de competència lingüística suficient en les dues llengües oficials. En el nostre cas, seria la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià i el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) són les normes que estableixen aquestes directrius.

Sobre com treballar l’expressió oral i escrita, la norma determina que «sense perjudici del seu tractament específic en algunes de les àrees de l’etapa, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital i el foment de la creativitat, de l’esperit científic i de l’emprenedoria s’han de treballar en totes les àrees».

En aquest sentit, equipara el tractament de la comunicació al de la igualtat de gènere, l’educació per a la pau, l’educació per al consum responsable i el desenvolupament sostenible i l’educació per a la salut, inclosa l’afectivosexual.

En la mateixa línia, la LOMLOE estableix que s’ha de posar una atenció especial a l’educació emocional i en valors i a la potenciació de l’aprenentatge significatiu per al desenvolupament de les competències transversals que promoguen l’autonomia i la reflexió, com és el cas de la comunicació lingüística.

La comunicació en l’educació secundària obligatòria

La competència de comunicació lingüística manté la seua importància en l’etapa d’educació Secundària. Per a aquest període, la LOMLOE estableix que la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, la competència digital, l’emprenedoria, el foment de l’esperit crític i científic, l’educació emocional i en valors, l’educació per a la pau i la no-violència i la creativitat s’han de treballar en totes les matèries.

 

És a dir, la llei estipula, de la mateixa manera que ho fa en l’educació Primària, que s’han de fomentar la transversalitat entre matèries i treballar d’aquesta manera tant la comunicació com l’educació per a la salut, inclosa l’afectivosexual, la formació estètica, la igualtat de gènere i el respecte mutu i la cooperació entre iguals.
Pel que fa a la llengua pròpia, tant aquesta com la seua literatura rep el tractament que les comunitats autònomes afectades determinen per a garantir, en tot cas, l’objectiu de competència lingüística suficient en les dues llengües oficials. Com comentàvem abans la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià i el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI) són les normes que estableixen aquestes directrius.

Vols saber més sobre l’enfocament comunicatiu de la LOMLOE? Descarrega’t la nostra Guia pràctica per a entendre la LOMLOE.

 

xiqueta parlant 2Xiqueta parlant 1expressió oral

Comparteix aquest article

Arxiu del blog

2022 2020