Un dels aspectes que implementa la LOMLOE i que trenca amb els models anteriors és el de la cooperació. De fet, aquesta nova llei incorpora una sèrie d’eixos transversals, com l’emprenedoria social i empresarial, l’esperit crític i científic, la creativitat, el respecte i la cooperació.

L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia que consisteix a organitzar l’aula en grups menuts i heterogenis que treballen de manera coordinada per tal d’assolir objectius comuns. Per a aconseguir establir aquest mètode de treball de forma efectiva, resulta essencial que els equips s’elaboren atenent a criteris determinats que permeten el desenvolupament de les estructures cooperatives. La interacció d'alumnat amb perfils diferents potencia l’atenció a la diversitat i permet exposar i escoltar diferents punts de vista, sumar capacitats, compartir dades, practicar l’empatia i aprendre a organitzar-se.

A l’aprenentatge cooperatiu cal sumar-hi la importància que la LOMLOE dona a l’aprenentatge significatiu i a les situacions d’aprenentatge. En definitiva, la nova llei educativa busca que l’alumnat reflexione sobre si mateix, gestione el temps i la informació eficaçment, col·labore amb els altres de manera constructiva, mantinga la resiliència i gestione l’aprenentatge al llarg de la vida.

Açò és el que es coneix com a aprendre a aprendre i és una de les huit competències de la LOMLOE. Aquesta nova llei també atorga importància al Tractament Integrat de les Llengües (TIL), i a la comunicació, aspecte molt necessari per al treball cooperatiu.

Equips heterogenis

La característica més important que cal tindre en compte a l’hora de formar els equips de treball cooperatiu és l’heterogeneïtat, és a dir, els membres d’un mateix grup han de tindre característiques diverses. S’aconsella formar equips de quatre membres perquè es tracta d’un nombre parell que facilita la participació de tothom. Cada grup haurà d’estar format idealment per quatre alumnes de nivells diferents.

És probable que el nombre d'alumnat de cada nivell siga diferent i, en aquest cas, es tracta d’organitzar-los per equips tan heterogenis com siga possible dins de la realitat de la nostra aula. A més, encara que partim de les característiques curriculars per a la formació dels equips de treball, no són les úniques que s’han de tindre en compte. També caldrà que els grups siguen heterogenis quant a gènere, ètnia, habilitats socials, etc.

Organització de l’aula

Una vegada tenim repartit l’alumnat en grups, cal plantejar-nos l’organització de l’aula. Es recomana que cada grup base s’assega de manera que queden enfrontats dos a dos. Així, si han de fer activitats per parelles, cada xiquet i xiqueta tindrà, tant al seu costat com enfront, un company o companya de nivell curricular distint del seu. En cas que hagen de treballar de forma individual, dos dels alumnes poden girar les taules per a deixar d’estar enfrontats. Pel que fa a la distribució dels grups dins de l’aula, convé que tot l’alumnat puga veure la pissarra des de la seua taula, i per això es poden situar en forma d’espiga.

Rols d’equip: una proposta

Ara és el moment de consolidar la identitat dels equips i també de repartir els rols. Per tal que l’alumnat prenga consciència d’aquesta nova unitat de treball, demanarem que acorden un nom per a cada equip i que dibuixen un logotip representatiu.

Els rols poden distribuir-se de distintes formes, per exemple:

1. Moderador/a. Consisteix a conéixer la tasca, a animar i fer que l’equip treballe bé i a controlar el temps i el nivell de soroll.
2. Portaveu. Consisteix a transmetre a la resta els acords i altres qüestions i a explicar les conclusions a la classe.
3. Secretari/ària. Consisteix a omplir els qüestionaris, a recordar els objectius de l’equip i a tindre compte de la carpeta de treball.
4. Encarregat/da del material. Consisteix a tindre compte del material comú, a procurar que el material estiga a temps i a mantindre la zona de treball ordenada.
Seria interessant utilitzar un tapís d’equip, un element molt útil per a treballar de manera cooperativa, ja que assigna un número a cada membre de l’equip i permet formar parelles (tant al davant com al costat), fet que facilita el treball de les estructures d’aprenentatge cooperatiu.

No obstant això, perquè funcione, cal assignar un mateix número a alumnes amb diversos nivells educatius i distintes habilitats i capacitats.

Equips permanents

Encara que s’aconsella canviar els rols de l’equip cada quinze dies o després de cada unitat, si els equips estan ben formats i funcionen, és recomanable que es mantinguen durant tot el curs. D’aquesta manera, tindrem una bona base per a posar en marxa les estructures de treball cooperatiu d’una forma ordenada i útil.
Vols saber més sobre l’aprenentatge cooperatiu i la resta de canvis que inclou la LOMLOE? Descarrega’t la nostra Guia pràctica per a entendre la LOMLOE.