La LOMLOE ha arribat per a capgirar l’educació. Aquesta nova llei, que ja és una realitat, introdueix nombroses modificacions que en definitiva suposen deixar de banda l’aprenentatge basat en la memòria i centrar-se més en el que es coneix com aprenentatge significatiu. Aquest nou model suposa donar importància a la comprensió i a l’aplicació del coneixement a la realitat. Això és el que es coneix com a situacions d’aprenentatge. T’ho expliquem tot ací.

Novetats de la LOMLOE

Aquests són els principals canvis que promou la LOMLOE:

1. El currículum: Planteja un currículum competencial amb menys matèries i àrees. Estableix un currículum bàsic que ha de ser completat per les administracions educatives autonòmiques i pels centres educatius.
2. Criteris d’avaluació: Defineix uns criteris d’avaluació per a cada etapa, però elimina els estàndards d’aprenentatge. Suprimeix la diferenciació entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració.
3. Noves matèries: Incorpora la matèria Educació en valors cívics i ètics a la Primària i a l’ESO.
4. Transversalitat: En la mateixa línia, incorpora una sèrie d’eixos transversals, com l’emprenedoria social i empresarial, l’esperit crític i científic, la creativitat, el respecte i la cooperació.
5. Competències al centre: Es recuperen les competències del Consell Escolar i es reserva a la direcció dels centres el rol de gestió i lideratge pedagògic.
6. Organització de l’Educació Primària: En l’Educació Primària es torna a l’organització en tres cicles de dos cursos cada un.
7. Programes de Diversificació Curricular: Es recuperen els Programes de Diversificació Curricular per a obtindre la graduació en ESO.
8. Avaluacions de diagnòstic: Es reprenen les avaluacions de diagnòstic a 4t d’Educació Primària i a 2n d’ESO, que tindran valor informatiu i analitzaran la competència en comunicació lingüística i la competència matemàtica.
9. Accés a la universitat: L’accés a la universitat es torna a basar en la qualificació obtinguda en el Batxillerat i en la prova d’accés a la universitat.

Situacions d’aprenentatge

Com explicàvem la setmana passada, el desenvolupament científic i tecnològic ha fet possible que la informació estiga a l’abast de tot el món, per tant, no té sentit tindre molts coneixements exclusivament conceptuals, sinó que és molt més útil posseir sabers globals i abstractes aplicables a moltes situacions pràctiques i desenvolupar eines i disposar de criteris per a analitzar-los críticament. En definitiva, amb la LOMLOE es tracta de potenciar els continguts procedimentals i actitudinals (pràctics) per damunt dels que tradicionalment s’han valorat com a fonamentals: els conceptuals (teòrics).

Per tot això, la LOMLOE posa l’accent en l’aprenentatge significatiu tant en Primària com Secundària. Per a la primera etapa formativa, la llei especifica que «s’ha de posar una atenció especial a l’educació emocional i en valors i a la potenciació de l’aprenentatge significatiu per al desenvolupament de les competències transversals que promoguen l’autonomia i la reflexió».

Tot això suposa canvis en el currículum, que amb la LOMLOE també canvien. A partir d’ara estan formats per elements prescriptius i els elements orientatius, com són les situacions d’aprenentatge.
Pel que fa als elements prescriptius trobem:

1. Competències específiques

Són un segon nivell de concreció de les competències clau. Es tracta de les competències pròpies de cada matèria, com ara comprendre i interpretar textos, valorar la diversitat lingüística, traduir un problema a representació matemàtica... Cada competència específica es relaciona amb diverses competències clau, de manera que es puga saber quines es treballen en cada moment.

2. Criteris d’avaluació

Van lligats als descriptors operatius del Perfil d’eixida, a través de les competències específiques, de manera que siga impossible avaluar d’una manera no competencial.

3. Sabers bàsics

Integren els coneixements, les destreses i les actituds essencials de cada matèria, i s’agrupen en diversos blocs de continguts. S’eviten les llargues llistes de conceptes o de fets, ja que es vol promoure un aprenentatge pausat i profund i fugir d’un aprenentatge memorístic de base enciclopedista.

Els elements orientatius són les conegudes com a situacions d’aprenentatge. Es tracta d’exemples de tasques complexes en què l’alumnat mobilitza una sèrie de competències i sabers per a resoldre-les. No són prescriptives, sinó orientatives, i es relacionen amb diversos contextos de la vida quotidiana: personal, social, educatiu i professional. En alguns casos, en lloc de situacions d’aprenentatge, es proposen orientacions metodològiques més generals.

En definitiva, amb aquest nou plantejament el que es pretén és aconseguir que els coneixement no desaparega de la ment de l’alumnat i servisca per a sentar les bases per a l’aprenentatge durant tota la vida. És a dir, es pretén fomentar processos pedagògics flexibles i accessibles que s’ajusten a les necessitats, les característiques i els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.

Vols saber més sobre les situacions d’aprenentatge, l’aprenentatge significatiu o la LOMLOE? Descarrega’t la nostra Guia pràctica per a entendre la LOMLOE.