Entrevistem Anya Damirón, l’autora i contacontes, natural de República Dominicana, que ha aconseguit arribar a un gran públic arreu de tot el món amb les seues històries.

Entre els seus llibres trobem Tumtum, Tacatac!, Soc Ferotge i Superxiquets, publicats en valencià per l’editorial Bromera. Amb aquest últim va guanyar cinc premis als Estats Units i ha sigut traduït a l’anglés, al català, al coreà, al portugués, al polonés i, per descomptat, al valencià.

Damirón destaca per la manera de contar les històries i la seua gran capacitat per a transmetre i emocionar. A l’hora de narrar, li agrada crear atmosferes que desprenen una energia poderosa que no tarda a captar l’atenció de menuts i grans. A més, en els seus espectacles utilitza elements sonors i visuals que se sumen a la paraula i converteixen les històries en una narració que interpel·la tots els sentits.

En l’entrevista, l’autora fa un repàs des dels seus inicis fins a l’actualitat i ens dona la seua opinió sobre la situació actual de la literatura infantil.

PREGUNTA: D’on naix la teua passió per contar històries?

RESPOSTA: Vaig descobrir que m’agradava contar contes quan el meu fill Max va començar a disfrutar-los. Es va convertir en la nostra activitat preferida i, en poc de temps, tots els xiquets de l’edifici acabaven les vesprades compartint contes amb nosaltres. Així va ser que vaig comprovar que la manera en què llegim als xiquets és molt important i pot influir en com ells veuen la lectura.

P: Fa molts anys que escrius i comuniques, d’on ve la teua inspiració?

R: M’inspiren moltes coses, des de l’espectacularitat de la natura fins a les situacions més senzilles. M’agrada observar la vida per a descobrir moments únics en allò quotidià. Eixes coses que succeïxen sense que ens n’adonem són les més boniques, per això trobe molta inspiració en els animals, conversant amb xiquets xicotets i compartint moments amb persones majors. Són espontanis, honests i no tenen por de cometre errors. M’inspira la gent autèntica, la música, l’art...

P: Des dels teus inicis com a escriptora i contacontes fins a l’actualitat han anat apareixent nous mitjans per a comunicar històries (YouTube, pòdcasts...) i tu t’hi has anat adaptant. Quina és la teua manera favorita de comunicar? Quin creus que podria ser el següent pas?

R: Jo crec que els nous mitjans ens regalen distintes maneres de connectar amb la gent i que cada un té la seua màgia. Pense que és genial tindre l’oportunitat de crear diferents experiències amb una mateixa història, cosa que ens permet arribar a famílies a què, d’una altra manera, no podríem arribar i que els lectors puguen disfrutar dels contes en moments en els quals és impossible tindre un llibre a la mà.

En els últims anys ens ha sorprés la utilitat del nostre pòdcast per a les famílies. L’escolten tots els dies com a part de la seua rutina: de camí al col·legi, abans de dormir o després de menjar, i eixa màgia de formar part de seu dia a dia és massa potent. L’impacte que provoca és molt més impressionant del que imaginem, així que si haguera de seleccionar un mitjà favorit, definitivament, triaria el pòdcast.

Nosaltres sempre estem inventant noves formes de transmetre les nostres històries. Cada any fem alguna cosa que mai havíem fet. Ara estem treballant en el que serà el nostre primer musical basat en un conte que es publicarà l’any que ve. Eixe és actualment el pròxim pas i estem molt emocionats.

P: Fa molt de temps que fas espectacle en viu, quines diferències trobes entre les teues primeres actuacions i les últimes? Ha canviat el teu estil de comunicar?

R: Pense que, en essència, no ha canviat el meu estil; soc igual. Però, amb el temps una aprén i cada dia em sent més còmoda endinsant-me en les històries i interactuant amb les famílies. El canvi més rellevant que podria mencionar és que compte sempre amb una pantalla i des de fa tres anys utilitze música i efectes de so en tots els meus espectacles. De fet, crearem una aplicació pròpia l’any 2019 per a poder fer-ho.

P: Els teus contes sempre van carregats de missatges importants per als xiquets. Et sents responsable, d’alguna manera, de l’impacte que provoquen en ells?

R: Responsable no seria la paraula. Sempre tracte que les meues històries deixen una llavor que els permeta preguntar, conversar, opinar i pensat en la temàtica que tractem. M’agrada pensar que tenen un impacte positiu, però la veritat és que és molt difícil assegurar-ho. Tractem que siguen contes divertits i puguen, a més, fer que es qüestionen coses i inspirar-los a ser bones persones.

P: Tens molts projectes en marxa, però Renta un Cuento és un dels que més crida l’atenció. Podries parlar-nos-en?

R: Renta un Cuento és una biblioteca per missatgeria. Funciona a través d’una pàgina web on pots veure tots els contes i fer la teua llista de favorits. Cada setmana les famílies reben un dels dos llibres a la porta de casa, entreguen la bossa anterior i tenen set dies per a disfrutar dels nous títols.

És un projecte necessari al meu país, República Dominicana, perquè apropa els llibres a les famílies i permet que els xiquets i les xiquetes coneguen novetats que no arriben ací. Part del meu treball és mantindre’m al dia dels llibres nous que es publiquen, seleccionar-los, comprar-los i tindre sempre contes actuals, disponibles per a la nostra clientela. Això també em permet aprendre com a autora i reforçar les relacions internacionals amb editorials, autors i il·lustradors d’altres països.

P: Parlant de projectes, en tens algun de nou pensant de cara al futur?

R: Sempre! Per ara, estic treballant en les noves històries que publicarem, però també creant nous productes amb els nostres personatges amb què els xiquets i les xiquetes podran jugar.

P: És un fet que la literatura infantil sol estar a l’ombra de la literatura juvenil i adulta. Penses que està infravalorada?

R: Crec que les famílies de hui en dia són cada vegada més conscients de la seua importància. És evident el que aporten a la criança i a l’educació dels xiquets, a més poden ser una ferramenta increïble perquè els més menuts puguen conéixer el món que els rodeja des de bebés. Pense que la literatura infantil està vivint un dels seus millors moments i que la tecnologia ens està ajudant, perquè permet que les famílies puguen disfrutar de bones històries de moltes maneres diferents.